Arquivos colunas

Sembla que en els temps que corren és difícil acceptar l’opinió d’algunes persones. Sobretot d’aquelles que es contradiuen contínuament o senzillament ometen fets, i després d’un llarg temps acabem per descobrir amb qui o de qui realment estem parlant. Això passa amb alguns polítics i quan això succeeix la decepció és gran. Per començar he de dir que soc un ciutadà més, i el que us diré a continuació és només una opinió personal. Soc català resident a l’estranger i potser per aquest motiu les meves deduccions poden ser diferents. No soc d’escampar política arreu, però sí és ben cert que tinc la meva opinió de les coses. Que a algú no li agrada? Per bé o per mal, hi ha d’haver de tot en aquest món, oi? Però sí, intento ser una persona que fa país, cultiva llengua i, per poc que en sàpiga, propago cultura. Massa presumptuós? Potser sí, és el que hi ha. Veureu a l’escrit que tinc una certa tendència cap a un costat. Innegable. I és a partir d’aquesta tendència cap a aquest costat que faig la següent col·locació: Cooperació, significa acció i efecte de cooperar. Això és el que ens diu el diccionari general de la llengua catalana. Clar i català! Però sembla que sigui un mot complicat i algunes persones no l'aconseguim realitzar. I si ja és difícil per aquestes persones, imagina si n’és de complicat per a un grup de persones! Potser ja sabeu per on van els “trets”, oi? Doncs bé, us en faig cinc cèntims: S’ha escrit i s’escriu molt respecte a que no hi ha manera que els partits polítics sobiranistes catalans es posin d’acord en fer una llista unitària per fer efectiu el mandat del primer d’octubre del 2017. Sembla que sigui impossible de trobar un mínim comú denominador entre ells. Malauradament jo no soc qui té la solució d’aquest gran problema, i encara menys, no tinc cap fórmula secreta per trobar el punt d’unió, encara que està molt clar quin és aquest punt d’unió. Però sí que puc dir la meva, i tant! I vull deixar palès de que si no es fa un gran esforç per part de tothom, mai no arribarem a bon port, es sigui del color que es sigui. Mentrestant, el vaixell del despotisme, la barbàrie i la destrucció continua fent de les seves. I sembla que un altre cop se n’estan sortint, una vegada darrere l'altra... aquesta és la sensació que tenim des de l’altre costat de l’Atlàntic. I des de fa molt temps! Per a tot això i més, la meva pregunta és la següent: Fins quan? Lectura recomanada: Regal de Dia de Reis d'ERC al govern de Pedro Sánchez? Vull fer referència a una notícia que em dóna certa esperança, o no. Després de tot el que està passant en la política catalana, és molt bo, però molt (encara amb incredulitat) que el Col·lectiu Primer d’Octubre, que agrupa militants d’ERC, ha demanat a la formació que, si després de les eleccions del 14 de febrer (posposades al 30 de maig) cal arribar a pactes per poder governar, aquests es facin només amb forces independentistes. I és que hauria de ser diferent? Dic jo. No podia ser d’una altra manera, no creieu? Digue’m amb qui vas i et diré qui ets! La meva sensació és que la cúpula d’Esquerra dóna les eleccions per guanyades, però potser des de la base del partit no ho tenen tan clar. Aquesta petició, o demanda, o com li vulgueu dir, penso que el que realment fa és demostrar la inestabilitat política que està vivint el partit, i per què no, l’independentisme català. No ho sé. El que crec és que aquesta petició hauria d’haver-se fet molt abans, i treballar-la, perquè sembla que els objectius del partit estan tan distorsionats que no sabem més quins són. Però mai és tard. No oblidem els altres, teòricament companys de viatge. El fet d'haver esmentat aquesta situació en concret no vol pas dir que els altres partits estiguin per la feina. Si el que volem, de fet, és el dret a decidir, sigui el camí que sigui, no sembla que cap partit doni esperances de que un altre referèndum pugui ser celebrat i menys encara que es proclami una DUI (Declaració Unilateral d’Independència). Torno a dir: fins quan? No ens desviem, els de l’altre costat saben molt bé el que fan. De fet, duen segles fent-ho! Ara, agafaré un exemple de l’altre costat. Em refereixo al popular i “tanto de moda” que és el partit de VOX. Totalment l’altre extrem. Segons una publicació a una xarxa social, viurealspirineus.cat, es fa ressò d’una notícia esparverant, realment esperpèntica. Diu: “VOX retira l’estelada de la Torre Solsona de Castellciutat i la substitueixen per una bandera espanyola”. Fins aquí tot bé, sembla normal, tot al seu lloc. El problema apareix quan obrim la notícia i llegim les declaracions del representant de VOX a les últimes eleccions municipals de Cornellà de Llobregat, Iván Cánovas. Diu: “La reconquista ha comenzado, recuperaremos Cataluña”. Bé, aquí podríem deduir que tenim la confirmació del fet que Catalunya és una colònia sotmesa a Espanya segons la visió més decadent i descarada d’aquests ciutadans, i que ells estan disposats a arribar fins al final per a aconseguir-ho. La podria dir molt grossa ara... (molt emprenyat). Particularment comparteixo el fet que Catalunya és una colònia espanyola. Fins quan? Lectura recomanada: Ignacio Garriga: "Mala gestió, ruïna i deliris ideològics" Trobo important que el brasiler, segons el meu punt de vista, sàpiga què està passant i després que digui la seva. Hi té tot el dret, per què no? Aquest només és un exemple i una opinió, la meva. Malauradament, al món, hi ha molta ignorància amb Catalunya i desconeixement del poble català, de la llengua i la cultura, cada cop menys, tot s’ha de dir. Deu ser lògic, normal, perquè “què pot anar malament al vell continent que tant idolatren alguns?”. Tots els pobles tenen les seves característiques i ens poden agradar més o menys, però el que està clar és que ens hem de respectar tal com som, i fer valer les normes de convivència amb educació i dignitat. En el nostre cas, lluitar per poder decidir el nostre propi futur ens omple d’orgull. És molt difícil però no impossible. Al final, com diu la cançó: “som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol”.

colunas

Notícias recentes

Carles Puigdemont, candidato à presidência da Catalunha com novo perfil

Uma árbitra expulsa um treinador de Mallorca por ter falado em catalão

Lançada rede de monitoramento da presença digital do catalão

colunas

Fins quan?

Notícias recentes

Carles Puigdemont, candidato à presidência da Catalunha com novo perfil

Uma árbitra expulsa um treinador de Mallorca por ter falado em catalão

Lançada rede de monitoramento da presença digital do catalão

Política de cookies