Una imatge, molts missatges. La mirada del rei és com la foscor silenciosa i assassina. Un llop amagat a l’ombra. Un mirall que ens mira, i no pas el contrari. Una pàgina buida d’un llibre constitucional escrit sota mirades buides, sense ànima, constitucionals. Aquesta és la mirada d’un home que posa la llei per damunt de la democràcia. La democràcia de veritat, del carrer, amb urnes i sense retrets o porres. Els seus ulls no parlen, però diuen ‘Sense obediència a la llei? Doncs sense convivència ni democràcia’.
A l’altre costat de la taula, un home al capdavant d’un govern, d’un exèrcit amb peces d’escac que es mouen d’una banda a l’altra, de vegades sense cap sentit, desorientats, sense cap estratègia que les dugui a la victòria. És el cap d’un grup ocasionalment dependent de les idees del Kasparov d’Amer. Té plans d’acció, moviments dibuixats, tot al cap, però si no els fa efectius, no tindran cap validesa. A l’escac i a totes les activitats, tenir bones idees és el primer pas, però les accions guanyen la partida. A hores d’ara, no sembla que les idees siguin gaire interessants, i mentrestant, el jugador amb ulleres és sota la mirada del llop, movent la torre de l’esquerra, i provant de trobar-hi una sortida ofensiva, amb l’atenció posada a la banda dreta. I, mentrestant, els seus moviments són vigilats tothora, davant un jutge amb acreditacions dubtoses.
El rei camina de mica en mica sobre la taula. Solament a poc a poc, però és fort, i compta amb el suport de súbdits lleials , com ara de polítics i de ciutadans. La seva mirada és freda, com si fos de gel. Emocions? No n’hi ha. Aquesta és la seva partida, però sap que fins i tot els grans mestres són derrotats. La seva mirada no ho diu, amagant les seves cartes, les seves intencions, la seva por. Sí, les mirades poc democràtiques també tenen por, i ho demostra quan diu, de manera reiterada, que a l’Estat espanyol no hi ha falta de democràcia? Quina? La reial o la real?
La mirada del rei ens diu coses importants, d’on es desglossen dues veritats. La primera: ganes de venjança. La segona, la por. Mogut per aquestes sensacions tan presents a la vida, hom és capaç de fer-la grossa. Estratègicament, no cal dir-ho. Mentrestant, gaudim del 5G i de Carnestoltes. Són temps de festa, de revolucions de tota mena.
Moltes gràcies per llegir-ho. Aquesta petita publicació és una part exclusivament en català del portal de notícies brasiler Aqui Catalunha, el primer mitjà al Brasil i en llengua portuguesa dedicat a les terres catalanes, de Girona a Tarragona, a Gaudí i a Dalí.