“Si ens aixequem ben d’hora, i treballem sense retrets, som un país imparable”. Això ho va dir l’entrenador Josep Guardiola l’any 2011, en rebre la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya. Això també ho diríem nosaltres, oi? Naturalment. Qui de nosaltres? Els catalans de Santpedor? Els catalans de Girona? Els nous catalans? Els catalans a l’altra banda del món? Tant se val. Ho dirien i ho diuen tots aquells que lluiten amb cadascuna de les seves eines per construir un país sobirà, ple de valors catalans i, al mateix temps, internacional.
La internacionalització de Catalunya és un procés de llarga existència i molta complexitat. Hom pot demanar per què (i si) val la pena continuar treballant-hi, però en fer-ho, hem d’adonar-nos que si no ho haguéssim fet, no seríem on som. La pregunta, ara, és: “On som?”. En quin indret del camí cap a un Estat sobirà i reconegut internacionalment hi som? Què estem fent per a què tinguem dret a dir “Vivim a una República”, i el món ho accepti de bon cor?
L’any 1994, un jove Carles Puigdemont i Casamajó, actualment exiliat a Brussel·les, va publicar el llibre Cata…què?, amb relats fets per la premsa internacional arran dels Fets de Prats de Molló (1926), fins a arribar a l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992). L’any 2004, Puigdemont va encetar un altre projecte de difusió de l’actualitat catalana. El Catalonia Today, en llengua anglesa, va comptar amb la seva participació i avantguardisme. Ara per ara, hi ha un bon grapat de mitjans de comunicació que difonen notícies de Catalunya en altres llengües, però encara ens queda un llarg camí per recórrer.
Per a la gent resident a terres catalanes i que vol que Catalunya esdevingui un Estat sobirà i democràtic, comptar amb qualsevol mena d’ajuda internacional en l’àmbit informatiu és fonamental. El “Què saps de Catalunya?” d’en Joan Laporta a Johan Cruyff, a un episodi de la sèrie Crackòvia, és una bona demanda que podem fer a tothom que s’interessi pel que passa i ha passat a Catalunya. Fer-ne ressò és una tasca interna i externa, i hem de ser conscients. Si parlem de la gent compromesa amb l’esdevenir de la Catalunya republicana, fem-ho com cal. Parlem, doncs, de les persones que han estat treballant per la promoció de Catalunya arreu del món. Ciutadans catalans i ciutadans estrangers que s’aixequen ben d’hora perquè la gent autòctona pugui respondre a aquella demanda.
Catalanitat a Amèrica
Aquest article té per objectiu encetar una sèrie d’articles relacionats amb la presència catalana al continent americà, esmenant-ne els fets històrics, esdeveniments socials i intercanvis culturals. Les activitats realitzades pels casals catalans, les penyes barcelonistes i els cursos de llengua catalana són les bases de la internacionalització de la catalanitat a Amèrica. Començarem amb el desenvolupament de la catalanitat al Brasil, un país de dimensions continentals i multicultural. Farem un recull de notícies publicades als mitjans brasilers sobre Catalunya, i explicarem les relacions històriques, socials, econòmiques i esportives entre Brasil i Catalunya. És a les nostres mans difondre el nom Catalunya a l’exterior, de la mateixa manera que una empresa comercialitza els seus productes, i ho fa mitjançant les propagandes, però d’una manera que solament un pagès pot comprendre: ell treballa per la terra, la seva. Ara és hora, segadors d’arreu del món. Esmolem ben bé les eines. Us desitgem un bon cop de falç. Tot està per fer i tot és possible.
Originalment publicat a Vibrant